Al parc d'atraccions de Montserrat

(Amb la Ceizca a la Canal 3 en ratlla)

Anem de barrancs?...

Dins del món dels engorjats secs amb piscines sorpresa, ràpels per salts d'aigua sense fi, marmites trampa...

(Amb la Yolan a les Gorgues de Vallfiguera i Salt del Ximenot - Ports de Besseit)

Via Maldita Migraña al Pic de la Dona

Amb la Bretona i la Yolan dibuixant línies.......... una mica torçades... Inventant corredors... :)

(Cara Nord del Pic de la Dona)

Més!!

Avui m’he recordat de la frase de la Laia: La terra no s’acaba allà on trepitges. Tot justament comença, després de trepitjar, ser a dalt i baixar, no s’acaba, tot comença sempre, comencen nous somnis.
I també he tingut present el que sempre comenta la Bretona, només has de creure que ets capaç de fer-ho. Hi ha dies millors i pitjors, però aquí estem en camí, donant “pioletassos” destralers, aprenent… i agraïnt que hi hagi algú disposat a ensenyar-te tant de la muntanya i la vida (o a tenir el dinar a punt per quan arribes, o a fer-te una trucadeta per recordar-te que fins fa 4 dies em feia por pujar la llitera d’un refugi, o que et preguntin si has trobat bolets mentres estaves a la muntanya…)


(Couloir Éclair, Cambredasse)

Carol-line

(Couloir Carol-line, Cambredasse)

Canvis...

Època de canvis, la tardor és el bell preàmbul d’allò que estem esperant.
Aquest dia he caminat amb l’amistat per penombres, faigs, avets, i els ulls cercaven el blanc dels cims. Avui som actors d’una obra diferent… s’està canviant el decorat.
Hem buidat de la motxilla allò que ens fa difícil continuar, i quan arribi el blanc pur, serem allà dalt per oblidar-nos de totes les foscors.

(Passeig senda Cazadores - Ordesa)

Gel... sense grampons...

(Intent a la Cresta del Canigó)

Junts

Avui per fi el Gourgs Blancs i jo ens hem trobat. Jo l’he anat a cercar, però ell m’esperava. La nit abans m’ha preparat la millor lluna per guiar-me de nit cap el refugi, sabia que venia de lluny.
Hem estat sols, segurament sentia la meva il.lusió i ha vestit el dia d’estiu en ple octubre.
Jo m’anava acostant pas a pas i ell sentia el formigueig mentre m’enfilava pel seu tors i em deia que tingués cura de les roques que es volien despendre d’ell.

Ha sigut una trobada curta, no podem romandre sempre junts, perquè estem fets de diferent matèria, però mentre baixava he pogut sentir com em deia fluixet que seria allà, per mi, sempre.

(Cim del Gourgs Blancs)

tutti colori

Avançant com unes formiguetes enfilant-nos a un dels grans, el Pallas, per la seva aresta SE, per després desgrimpar per una de les seves xemeneies.
Embolcallats per la bellesa de l'entorn: entre els gegants de pedra gris, petits estanys blaus. Rematant el dia amb un momentazo groc veient com s'amagava el sol darrera el Midi i arribant esgotats ja de negra nit.

Una jornada de colors per no oblidar.

(Aresta SE al Pallas)

Ens mereixem

L'important és com vivim i sentim el que fem. I que ho fem per nosaltres.

(Cresta Espadas-Posets)

Aprenent

Nunca te agarres a la primera piedra que te encuentres sin antes comprobar que es fiable. Nunca dejes que el miedo te domine, la que manda eres tú. El patio no muerde.

(Pic d'Alba)

Amunt...

Per sort, l'horitzó sempre estarà ple de muntanyes precioses per les que enfilar-nos.

(Cresta de la Bardamina)

Espectre de Brocken

Ha sigut com una il.lusió, per un moment jo era dalt la cresta i es projectava sobre la cara nord, la boira cobria el buit. La meva silueta es veia envoltada d'una àurea de colors.
I la fantasia aviat s'ha esvaït. M'he quedat de nou sola davant l'inmens buit per tal de continuar resseguint el camí més lògic, el del fil de la cresta.

(Cresta del Pedraforca)

Com una catifa de roca

Avui he jugat a sentir-me una escaladora. M'han dut allà on batega la muntanya, m'han portat a una dimensió de còdols, barrancs, agulles, burils... A aquesta muntanya que veig cada dia i continua sent una desconeguda, guarda alguna aresta o agulla d'assequible verticalitat.

(Arestes Brucs de la Salamandra i la Roca Plana dels Llamps)

Fluïnt

De camí cap a la més incerta de las experiències: fascinant pels atrevits, amenaçant pels insegurs, però sobretot apassionant, atractiva, a vegades dolorosa i sensorialment encantadora.

(Cresta de Tusse Remuñe- Crabioules)

...

(Cresta del Pic de l'Infern)

:)

Pessigolles de la roca, carícies de l'aire, escalfor del sol, tendresa dels núvols, passió i adrenalina per l'alçada... Feliçment despentinada.


(Aresta Peyreget al Midi d'Ossau)

Un passet més

Mentres estiguem perseguint alguna cosa, sempre anirem per darrera.

(Aguastuertas)

Adivina dónde...

Y sabes por qué? Por ti, por todo lo que aún no has vivido...

(Crestejant...)

La Nord del Perdut

El Mont Perdut ens ha deixat pujar per la seva cara nord.
He viscut un somni en forma de nit estrellada, lluna rogenca, corredors rectilinis de neu gelada, satisfacció compartida amb la meva companya i he descobert on encara s'amaga el gel, i sobretot he trobat llum, molta llum.

(Cara Nord clàssica del Mont Perdut)

El dolor del fracàs

El que més ràbia fa no és abandonar perquè és un objectiu que no està al teu abast, sino renunciar quan saps que podies fer-ho...

(Intent al corredor Jean Arlaud - Posets)

En lluita

En lluita constant: cap endins i cap a fora per dir-hi la nostra, per dir prou a allò que no ens agrada!!!!

(Plaça Sant Domènec, Manresa Indignada)

on respira la muntanya

Si el cos no hi arriba, la il.lusió ho farà per nosaltres...

(Via dels Séracs, Petit Vignemale)

L'emoció de les grans ocasions

Desde les muntanyes més properes a les més llunyanes, aquella emoció torna a ser-hi...
La il.lusió dels preparatius, les papallones a la panxa, el no dormir, el ritual (encara que anàrquic) de preparar la motxilla, la última mirada a méteofrance...
El meu desig té cos de muntanyes. I desitjo quasi més que anar, tornar perquè tinc a qui explicar-li...

(Canal Ordiguer, la meva primera vegada)

Sorpreses, pèrdues i desenganys... vida

Avui acabo de veure que he matat algunes de les meves plantes per excés d'amor. (Sobredosi de fertilitzant).
Avui és un dia de pèrdues... s'acaba de morir una part per mi molt important d'un projecte per excés de confiança. (Sobredosi d'innocència?)...
No sé fer les coses d'una altra manera, és la meva manera.

I mentrestant els moixonets de la meva feina que comencen una vida...

M'agrada ser indomable...

Again...

 Amunt, amunt...












(Corredor N Pessons)

Al fil d'una aresta

(Corredor NO Gran Encantat)

SomniS

Si vols volar t'has d'enfilar primer al barranc.

(Corredor SE Aspe)

contrastos

M'agraden els contrastos.

Com trobar una fràgil edelweiss petrificada, conservada intacte entre la neu;

com que el pla més absurd es transformi en una aventura sorprenent;

com el fred de la reunió i la tornada a casa amb un sol xafogós...

De disconnecting on déu va perdre l'espardenya...

Quan sembla que ja se t'ha explicat tot, te n'adones que encara hi ha contes per inventar.

Cuques de llum

I de cop (només pot ser per màgia) apareixen mil cuques de llum i es coloquen com peces al seu lloc dins d'un gran artilugi mecànic i aquest comença a rodar, a brillar i a lliscar.......... crec que se'n diu felicitat...

Un Somni d'Hivern

Hi havia una vegada dues noies que es van aventurar al bosc màgic entre les boires, amb la neu que queia constantment, a la recerca de la llengua de gel més perfecte que la natura podia construir..............
No és un conte, és un somni. La "Somnis d'Hivern" al Pedraforca.

...

Tan fràgils i tan forts...
Aquí ens sentim inmensos i petits...
La muntanya ens ho dóna tot o ens ho pren...

A l'aventura

Canal no ressenyada a la Vall de Ransol.

Mixte III
45-55º

Pujar sense ressenya i buscar-se el camí...

... emocionant!!!

m'agrada...

m'agrada aixecar-me a les 4 de la matinada, m'agrada conduir 4 hores sola, m'agrada passar fred, m'agrada poder ser aki dalt tan sols dos minuts per tornar a baixar després... aaaaaaaiiiixxxxxxxxx... el paradís té forma de muntanyes...

De nou...

Selva d'Oza, Vall d'Hecho. Obrint-me camí sola, conquerint el pic de la fortalesa del Castillo d'Acher, jugant amb les boires, gaudint de bona companyia, rient de xorrades amb un Patxaran a la mà... Compartint, vivint i sentint... Tornant a ser jo...

Écrins 2010