Ha sigut com una il.lusió, per un moment jo era dalt la cresta i es projectava sobre la cara nord, la boira cobria el buit. La meva silueta es veia envoltada d'una àurea de colors.
I la fantasia aviat s'ha esvaït. M'he quedat de nou sola davant l'inmens buit per tal de continuar resseguint el camí més lògic, el del fil de la cresta.
(Cresta del Pedraforca)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada