Més!!

Avui m’he recordat de la frase de la Laia: La terra no s’acaba allà on trepitges. Tot justament comença, després de trepitjar, ser a dalt i baixar, no s’acaba, tot comença sempre, comencen nous somnis.
I també he tingut present el que sempre comenta la Bretona, només has de creure que ets capaç de fer-ho. Hi ha dies millors i pitjors, però aquí estem en camí, donant “pioletassos” destralers, aprenent… i agraïnt que hi hagi algú disposat a ensenyar-te tant de la muntanya i la vida (o a tenir el dinar a punt per quan arribes, o a fer-te una trucadeta per recordar-te que fins fa 4 dies em feia por pujar la llitera d’un refugi, o que et preguntin si has trobat bolets mentres estaves a la muntanya…)


(Couloir Éclair, Cambredasse)