Avançant com unes formiguetes enfilant-nos a un dels grans, el Pallas, per la seva aresta SE, per després desgrimpar per una de les seves xemeneies.
Embolcallats per la bellesa de l'entorn: entre els gegants de pedra gris, petits estanys blaus. Rematant el dia amb un momentazo groc veient com s'amagava el sol darrera el Midi i arribant esgotats ja de negra nit.
Una jornada de colors per no oblidar.
(Aresta SE al Pallas)
