dijous, 13 d’octubre del 2011

Junts


Avui per fi el Gourgs Blancs i jo ens hem trobat. Jo l’he anat a cercar, però ell m’esperava. La nit abans m’ha preparat la millor lluna per guiar-me de nit cap el refugi, sabia que venia de lluny.
Hem estat sols, segurament sentia la meva il.lusió i ha vestit el dia d’estiu en ple octubre.
Jo m’anava acostant pas a pas i ell sentia el formigueig mentre m’enfilava pel seu tors i em deia que tingués cura de les roques que es volien despendre d’ell.

Ha sigut una trobada curta, no podem romandre sempre junts, perquè estem fets de diferent matèria, però mentre baixava he pogut sentir com em deia fluixet que seria allà, per mi, sempre.

(Cim del Gourgs Blancs)