Roc del Boc

(Les tres teletubis al Couloir Roc del Boc)

Abril urbanita

(Barceloneta)

Flying

La sensació, un cop a l'aresta, és que el meu company sortiria volant com un globus i jo romandria com una nena amb el cordillet a la mà.

(Punta Escarra)

...peti el que peti

Intentant pujar el tram de mixte d'un corredor mentres algú desde dalt ens ruixava amb un sprai gegant de nata...

(Corredor de l'Esquerra al Bony d'Envalira)

I un dia hem de fer el pas...

(Couloir Carol-line - Cambredasse again)

Gigolo

(Couloir Gigolo - Cambredasse)

Gel líquid

... i totalment submergida dins la cascada vaig davallar-ne, com una gota més...

(Cascada Torrent de la Gerdera - Pedraforca)

Sueños del Agua

Cordada de tres supernenes + fred siberià= Apartament ple d'amics, aperitius... i gel.

(Sueños del Agua i Ponte el Neopreno - Bielsa)

A otra cosa, mariposa

Qui no es veu per pujar de primera ho fa de segona, una tiba més, l’altra explica xorrades a la reunió per “fer unes risas”, jo encara estic aprenent com es posa un cargol i acabo de descobrir que existeixen les coliflors de gel… Acabem ja de nit, caminant amb el feliç tintineig del material… parlant de quina serà la següent…
Al final, l’important és ser feliç en allò que es fa.
I m'emociona.... :)
(Cascada del Torrent Gerdera - Pedraforca)

Retorn al Fontfreda

Bullici.

(Corredor Central al Pic de Fontfreda -Puimorens)

Al parc d'atraccions de Montserrat

(Amb la Ceizca a la Canal 3 en ratlla)

Anem de barrancs?...

Dins del món dels engorjats secs amb piscines sorpresa, ràpels per salts d'aigua sense fi, marmites trampa...

(Amb la Yolan a les Gorgues de Vallfiguera i Salt del Ximenot - Ports de Besseit)

Via Maldita Migraña al Pic de la Dona

Amb la Bretona i la Yolan dibuixant línies.......... una mica torçades... Inventant corredors... :)

(Cara Nord del Pic de la Dona)

Més!!

Avui m’he recordat de la frase de la Laia: La terra no s’acaba allà on trepitges. Tot justament comença, després de trepitjar, ser a dalt i baixar, no s’acaba, tot comença sempre, comencen nous somnis.
I també he tingut present el que sempre comenta la Bretona, només has de creure que ets capaç de fer-ho. Hi ha dies millors i pitjors, però aquí estem en camí, donant “pioletassos” destralers, aprenent… i agraïnt que hi hagi algú disposat a ensenyar-te tant de la muntanya i la vida (o a tenir el dinar a punt per quan arribes, o a fer-te una trucadeta per recordar-te que fins fa 4 dies em feia por pujar la llitera d’un refugi, o que et preguntin si has trobat bolets mentres estaves a la muntanya…)


(Couloir Éclair, Cambredasse)

Carol-line

(Couloir Carol-line, Cambredasse)

Canvis...

Època de canvis, la tardor és el bell preàmbul d’allò que estem esperant.
Aquest dia he caminat amb l’amistat per penombres, faigs, avets, i els ulls cercaven el blanc dels cims. Avui som actors d’una obra diferent… s’està canviant el decorat.
Hem buidat de la motxilla allò que ens fa difícil continuar, i quan arribi el blanc pur, serem allà dalt per oblidar-nos de totes les foscors.

(Passeig senda Cazadores - Ordesa)

Gel... sense grampons...

(Intent a la Cresta del Canigó)

Junts

Avui per fi el Gourgs Blancs i jo ens hem trobat. Jo l’he anat a cercar, però ell m’esperava. La nit abans m’ha preparat la millor lluna per guiar-me de nit cap el refugi, sabia que venia de lluny.
Hem estat sols, segurament sentia la meva il.lusió i ha vestit el dia d’estiu en ple octubre.
Jo m’anava acostant pas a pas i ell sentia el formigueig mentre m’enfilava pel seu tors i em deia que tingués cura de les roques que es volien despendre d’ell.

Ha sigut una trobada curta, no podem romandre sempre junts, perquè estem fets de diferent matèria, però mentre baixava he pogut sentir com em deia fluixet que seria allà, per mi, sempre.

(Cim del Gourgs Blancs)

tutti colori

Avançant com unes formiguetes enfilant-nos a un dels grans, el Pallas, per la seva aresta SE, per després desgrimpar per una de les seves xemeneies.
Embolcallats per la bellesa de l'entorn: entre els gegants de pedra gris, petits estanys blaus. Rematant el dia amb un momentazo groc veient com s'amagava el sol darrera el Midi i arribant esgotats ja de negra nit.

Una jornada de colors per no oblidar.

(Aresta SE al Pallas)

Ens mereixem

L'important és com vivim i sentim el que fem. I que ho fem per nosaltres.

(Cresta Espadas-Posets)