Qui no es veu per pujar de primera ho fa de segona, una tiba més, l’altra explica xorrades a la reunió per “fer unes risas”, jo encara estic aprenent com es posa un cargol i acabo de descobrir que existeixen les coliflors de gel… Acabem ja de nit, caminant amb el feliç tintineig del material… parlant de quina serà la següent…
Al final, l’important és ser feliç en allò que es fa.
I m'emociona.... :)
(Cascada del Torrent Gerdera - Pedraforca)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada