Gel... sense grampons...

(Intent a la Cresta del Canigó)

Junts

Avui per fi el Gourgs Blancs i jo ens hem trobat. Jo l’he anat a cercar, però ell m’esperava. La nit abans m’ha preparat la millor lluna per guiar-me de nit cap el refugi, sabia que venia de lluny.
Hem estat sols, segurament sentia la meva il.lusió i ha vestit el dia d’estiu en ple octubre.
Jo m’anava acostant pas a pas i ell sentia el formigueig mentre m’enfilava pel seu tors i em deia que tingués cura de les roques que es volien despendre d’ell.

Ha sigut una trobada curta, no podem romandre sempre junts, perquè estem fets de diferent matèria, però mentre baixava he pogut sentir com em deia fluixet que seria allà, per mi, sempre.

(Cim del Gourgs Blancs)

tutti colori

Avançant com unes formiguetes enfilant-nos a un dels grans, el Pallas, per la seva aresta SE, per després desgrimpar per una de les seves xemeneies.
Embolcallats per la bellesa de l'entorn: entre els gegants de pedra gris, petits estanys blaus. Rematant el dia amb un momentazo groc veient com s'amagava el sol darrera el Midi i arribant esgotats ja de negra nit.

Una jornada de colors per no oblidar.

(Aresta SE al Pallas)

Ens mereixem

L'important és com vivim i sentim el que fem. I que ho fem per nosaltres.

(Cresta Espadas-Posets)

Aprenent

Nunca te agarres a la primera piedra que te encuentres sin antes comprobar que es fiable. Nunca dejes que el miedo te domine, la que manda eres tú. El patio no muerde.

(Pic d'Alba)

Amunt...

Per sort, l'horitzó sempre estarà ple de muntanyes precioses per les que enfilar-nos.

(Cresta de la Bardamina)

Espectre de Brocken

Ha sigut com una il.lusió, per un moment jo era dalt la cresta i es projectava sobre la cara nord, la boira cobria el buit. La meva silueta es veia envoltada d'una àurea de colors.
I la fantasia aviat s'ha esvaït. M'he quedat de nou sola davant l'inmens buit per tal de continuar resseguint el camí més lògic, el del fil de la cresta.

(Cresta del Pedraforca)