Espectre de Brocken

Ha sigut com una il.lusió, per un moment jo era dalt la cresta i es projectava sobre la cara nord, la boira cobria el buit. La meva silueta es veia envoltada d'una àurea de colors.
I la fantasia aviat s'ha esvaït. M'he quedat de nou sola davant l'inmens buit per tal de continuar resseguint el camí més lògic, el del fil de la cresta.

(Cresta del Pedraforca)

Com una catifa de roca

Avui he jugat a sentir-me una escaladora. M'han dut allà on batega la muntanya, m'han portat a una dimensió de còdols, barrancs, agulles, burils... A aquesta muntanya que veig cada dia i continua sent una desconeguda, guarda alguna aresta o agulla d'assequible verticalitat.

(Arestes Brucs de la Salamandra i la Roca Plana dels Llamps)

Fluïnt

De camí cap a la més incerta de las experiències: fascinant pels atrevits, amenaçant pels insegurs, però sobretot apassionant, atractiva, a vegades dolorosa i sensorialment encantadora.

(Cresta de Tusse Remuñe- Crabioules)

...

(Cresta del Pic de l'Infern)

:)

Pessigolles de la roca, carícies de l'aire, escalfor del sol, tendresa dels núvols, passió i adrenalina per l'alçada... Feliçment despentinada.


(Aresta Peyreget al Midi d'Ossau)

Un passet més

Mentres estiguem perseguint alguna cosa, sempre anirem per darrera.

(Aguastuertas)

Adivina dónde...

Y sabes por qué? Por ti, por todo lo que aún no has vivido...

(Crestejant...)