Com una catifa de roca

Avui he jugat a sentir-me una escaladora. M'han dut allà on batega la muntanya, m'han portat a una dimensió de còdols, barrancs, agulles, burils... A aquesta muntanya que veig cada dia i continua sent una desconeguda, guarda alguna aresta o agulla d'assequible verticalitat.

(Arestes Brucs de la Salamandra i la Roca Plana dels Llamps)

Fluïnt

De camí cap a la més incerta de las experiències: fascinant pels atrevits, amenaçant pels insegurs, però sobretot apassionant, atractiva, a vegades dolorosa i sensorialment encantadora.

(Cresta de Tusse Remuñe- Crabioules)

...

(Cresta del Pic de l'Infern)

:)

Pessigolles de la roca, carícies de l'aire, escalfor del sol, tendresa dels núvols, passió i adrenalina per l'alçada... Feliçment despentinada.


(Aresta Peyreget al Midi d'Ossau)

Un passet més

Mentres estiguem perseguint alguna cosa, sempre anirem per darrera.

(Aguastuertas)

Adivina dónde...

Y sabes por qué? Por ti, por todo lo que aún no has vivido...

(Crestejant...)

La Nord del Perdut

El Mont Perdut ens ha deixat pujar per la seva cara nord.
He viscut un somni en forma de nit estrellada, lluna rogenca, corredors rectilinis de neu gelada, satisfacció compartida amb la meva companya i he descobert on encara s'amaga el gel, i sobretot he trobat llum, molta llum.

(Cara Nord clàssica del Mont Perdut)