dijous, 28 d’abril del 2011

Al fil d'una aresta












(Corredor NO Gran Encantat)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

He estat llegint les teves entrades i m'agrada la teva forma d'entendre la muntanya.
Per a mi és alhora una forma d'entendre la vida.
Les alçades fan por, fa por elevar-se, pero des d'allà dalt tot es veu diferent, tot és diferent.
Felicitats!

lluís

Marta ha dit...

Gràcies Lluís!!
Sí, és una forma d'entendre la vida, un repte, una sintonia amb moltes coses... per cadascú una cosa diferent, però a la vegada també molt semblant.

Ejem... aquí al blog se me'n va una mica la pinça, però crec que per això és... :) :) :)