Al parc d'atraccions de Montserrat

(Amb la Ceizca a la Canal 3 en ratlla)

Anem de barrancs?...

Dins del món dels engorjats secs amb piscines sorpresa, ràpels per salts d'aigua sense fi, marmites trampa...

(Amb la Yolan a les Gorgues de Vallfiguera i Salt del Ximenot - Ports de Besseit)

Via Maldita Migraña al Pic de la Dona

Amb la Bretona i la Yolan dibuixant línies.......... una mica torçades... Inventant corredors... :)

(Cara Nord del Pic de la Dona)

Més!!

Avui m’he recordat de la frase de la Laia: La terra no s’acaba allà on trepitges. Tot justament comença, després de trepitjar, ser a dalt i baixar, no s’acaba, tot comença sempre, comencen nous somnis.
I també he tingut present el que sempre comenta la Bretona, només has de creure que ets capaç de fer-ho. Hi ha dies millors i pitjors, però aquí estem en camí, donant “pioletassos” destralers, aprenent… i agraïnt que hi hagi algú disposat a ensenyar-te tant de la muntanya i la vida (o a tenir el dinar a punt per quan arribes, o a fer-te una trucadeta per recordar-te que fins fa 4 dies em feia por pujar la llitera d’un refugi, o que et preguntin si has trobat bolets mentres estaves a la muntanya…)


(Couloir Éclair, Cambredasse)

Carol-line

(Couloir Carol-line, Cambredasse)

Canvis...

Època de canvis, la tardor és el bell preàmbul d’allò que estem esperant.
Aquest dia he caminat amb l’amistat per penombres, faigs, avets, i els ulls cercaven el blanc dels cims. Avui som actors d’una obra diferent… s’està canviant el decorat.
Hem buidat de la motxilla allò que ens fa difícil continuar, i quan arribi el blanc pur, serem allà dalt per oblidar-nos de totes les foscors.

(Passeig senda Cazadores - Ordesa)

Gel... sense grampons...

(Intent a la Cresta del Canigó)