El que més ràbia fa no és abandonar perquè és un objectiu que no està al teu abast, sino renunciar quan saps que podies fer-ho...
(Intent al corredor Jean Arlaud - Posets)
dilluns, 23 de maig del 2011
El dolor del fracàs
El que més ràbia fa no és abandonar perquè és un objectiu que no està al teu abast, sino renunciar quan saps que podies fer-ho...
(Intent al corredor Jean Arlaud - Posets)
dissabte, 21 de maig del 2011
En lluita
En lluita constant: cap endins i cap a fora per dir-hi la nostra, per dir prou a allò que no ens agrada!!!!
(Plaça Sant Domènec, Manresa Indignada)
on respira la muntanya
Si el cos no hi arriba, la il.lusió ho farà per nosaltres...
(Via dels Séracs, Petit Vignemale)
divendres, 13 de maig del 2011
L'emoció de les grans ocasions
Desde les muntanyes més properes a les més llunyanes, aquella emoció torna a ser-hi...
La il.lusió dels preparatius, les papallones a la panxa, el no dormir, el ritual (encara que anàrquic) de preparar la motxilla, la última mirada a méteofrance...
El meu desig té cos de muntanyes. I desitjo quasi més que anar, tornar perquè tinc a qui explicar-li...
(Canal Ordiguer, la meva primera vegada)
diumenge, 8 de maig del 2011
Sorpreses, pèrdues i desenganys... vida
Avui acabo de veure que he matat algunes de les meves plantes per excés d'amor. (Sobredosi de fertilitzant).
Avui és un dia de pèrdues... s'acaba de morir una part per mi molt important d'un projecte per excés de confiança. (Sobredosi d'innocència?)...
No sé fer les coses d'una altra manera, és la meva manera.
I mentrestant els moixonets de la meva feina que comencen una vida...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)